Total Pageviews

Sunday, August 19, 2012

La Garrotxa 2012. Cròniques volcàniques (I) Arribem al Càmping Lava

Tenia una assignatura pendent amb els meus fills. Anar de càmping. Sembla una tonteria quan la nena té 12 anys i el nen, 9, però entre que els separats no tenim sempre els nens, i que jo disposo de poble i de casa al poble, mai havíem compartit uns dies en un càmping. Com a pare em venia molt de gust i als meus fills, segons vaig veure, també. Estàvem sols, tots tres, la Paula, l'Oriol i jo, i teníem ganes de trepitjar terra volcànica. Hem passat uns dies a la Garrotxa, concretament al Càmping Lava, de Santa Pau. Aquí va la primera entrega de les Cròniques Volcàniques, un títol potser grandiloqüent, però què coi, ens ho hem passat tan bé que val la pena posar-hi una etiqueta rimbombant.

El dia abans de sortir de casa tot fa mandra. És l'estiu
Les meves decisions a l'hora de triar una ruta en cotxe per arribar a un punt concret solen basar-se en emocions. Així ha anat el dia 17 de juliol de 2012, quan he decidit arribar a Santa Pau per Santa Coloma de Farners. Enlloc de passar per Banyoles, he fet aquesta ruta perquè em portava records, bons records d'una persona. I com que per a mi, les persones estan per sobre dels itineraris del gps (que no porto) i dels mapes, he sortit de Mataró per la C-60, he agafat l'AP-7 i he sortit a Sils. I cap a Riudarenes! Ja havia passat per aquí unes quantes vegades, però ja ho diuen els meus fills, si el papa no es perdés amb el cotxe, no seria el papa. Així doncs, havent arribat a Santa Coloma de Farners, era el moment adequat per a l'aventura. A Santa Coloma teníem tres possibilitats de carretera i òbviament, la bona, la que porta a Anglès, l'hem agafat a la tercera. Els nens ja se'n foten de mi obertament.

Finalment, hem arribat a la Vall d'en Bas i hem passat per Olot, on sorprenentment i per primer cop a la meva vida, no m'he perdut. Gran i agradable sorpresa perquè tinc una mena d'expedient X amb aquesta localitat. La meva relació amb la capital de la Garrotxa millorarà sensiblement aquests dies. Girem cap a Santa Pau i arribem al Càmping Lava a quarts de tres de la tarda i hem dinat. Ens han acollit d'una manera esplèndida, nois i noies del càmping. Havia llegit crítiques negatives a internet del tracte del personal del càmping i he arribat amb la mosca a l'orella, però de moment puc dir que aquestes crítiques són infundades. Ens hem sentit tan a gust que els meus fills s'han passat la tarda dient que la gent d'aquí "és molt simpàtica, oi papa?".

La caseta de fusta
A partir de les 4 de la tarda ens hem instal·lat en un bungalow de fusta, dues habitacions, petitó però rústic i acollidor. Per als nens és una aventura: "Viurem en una caseta de fusta!", diu l'Oriol. Doncs sí, ben bonica. L'únic que trobo a faltar és un microones. Els nens volen llet al llevar-se i a l'anar a dormir i fa temps que no escalfo la llet al foc. Sempre crema... En fi, més motius per riure.

Molt bé, hem omplert el rebost, però manca el raspall de la Paula!
Tarda de piscina per a ells. Jo m'encomano a la lectura, ara al sol, ara a l'ombra, i després ens n'anem tots tres a Santa Pau, que hem de comprar tot allò que necessitem per la vida diària a la "caseta de fusta". Entre els articles que hem de comprar hi ha un raspall per al cabell, que ens l'hem deixat a Mataró i la Paula no es pot pentinar. A veure, sembla una ximpleria però és greu. Els cabells de la meva filla són molt fins (com tota ella, és clar) i es poden enredar fins a límits insospitats. Cal actuar d'urgència! Casum l'olla! Us podeu creure que en tot Santa Pau no trobem un raspall per al cabell? Desanimats, agafem el cotxe cap al càmping, organitzant l'endemà per arreglar el contratemps. Caldrà anar a Olot després de la visita a la cooperativa La Fageda, que és a les 10 del matí. Coi de raspall, a la família Vidal s'han encès totes les alarmes!

Aviat comprovarem que aquests sopars a la fresca es faran addictius
A sopar
Avui soparem sota la lluna i tindrem sessió de cinema a la fresca. Al Càmping Lava ho tenen ben montat. A la part alta, on hi ha la piscina, hi ha una carpa multifuncional i un petit lloc de servei de restaurant, que serveix per aquests sopars. Som pocs perquè és un dimarts de juliol. Hi ha molts alemanys i holandesos i als meus fills els fa gràcia ser els únics que parlen català. Espero que això no acabi passant a tot el país d'aquí a uns anys. Està a les nostres mans. Sopem genial. Filet de vedella la Paula i jo, torrada amb pollastre l'Oriol. Els nens, a veure la pel·li i jo a escriure això.
És un dia especial. Com deia més amunt, és el primer cop que anem tots tres de càmping i els fa gràcia dormir al mig d'un bosc de la Garrotxa. Estan pendents de si tenim veïns o no. Tenen ganes de veure volcans... A prendre pel cul en Rajoy i la paga de Nadal! Això no té preu!

El meu fill s'ha passat el dia cantant I'm sexy and I know it! Així m'agrada Oriolet, l'autoestima pels núvols! Aquest nen promet. Jo dormiré pensant en el cabell de la Paula, el raspall i el fet que s'hagi de fer una cua perquè no es pot pentinar. Ella, que farà 12 anys a l'agost i que ja diu que li agrada lluir la melena al vent... Olot ha de ser la salvació! Demà serà un altre dia perquè avui fa una nit preciosa i entre volcans i boscos, m'oblido de les meves misèries mundanes i em sento el pare solter més afortunat de l'univers.

Els llibres de sobre de la tauleta de nit no són d'atrezzo, però durant els dies volcànics, van agafar pols
Per cert, quan ens n'anem a dormir, la meva filla me n'endinya una de bona. Em comenta que els homes no sabem veure quan agradem a les dones. Segons ella, jo no capto que eles dones se senten bé amb mi. Diu que des que hem arribat, totes riuen i es desviuen per tenir-nos contents. Al seu entendre, és perquè els caig bé. Tan se val que jo intenti fer-li veure que som tots plegats els que els hem caigut bé i que l'Oriol i la Paula tenen molt més a veure en aquesta reacció que no pas jo. No. La Paula té clar que si no lligo és perquè no vull. Vaja, que me'n vaig a dormir amb l'autoestima amb el turbo posat. De tant en tant em convé tenir la Paula a prop. Pura vitamina!

Escalfem la lleteta... i no crema! Bona nit.

No comments: