Total Pageviews

Wednesday, March 14, 2012

'Contes quotidians'; Jordi Lopesino; 2001

L'autor de Contes quotidians, Jordi Lopesino
Jordi Lopesino és un escriptor mataroní que ha publicat alguns llibres d'astronomia i nombrosos articles a la premsa, i que a més, domina la tècnica de la narrativa breu. He de dir que he coincidit amb en Jordi en un curs d'escriptura creativa, ell com a professor i jo com a alumne, i que amb la seva passió pel relat i la literatura en general ha incrementat les ganes d'escriure que fa uns mesos vaig recuperar. Per tant, he d'anar amb compte amb el que escric perquè és ell qui m'ha ensenyat a mi. Hores d'ara, els malpensats ja intueixen un estol de lloances de l'alumne al professor. Tenen raó. Però el motiu dels elogis és la qualitat dels relats del recull Contes quotidians, una petita joia literària per molts motius.

L'edició que ha arribat a les meves mans és de Rogés Llibres, Barcelona, 2001, amb la incomparable col·laboració de Raúl Capitani, que n'ha fet les il·lustracions. El llibre però, encara té una altra ajuda important, un pròleg exquisit de l'activista cultural, llibreter, poeta, narrador, polític i periodista de Cabrera de Mar, Albert Calls. El pròleg, a més de ser una sinopsi acurada de tots els contes que formen el recull, explica les virtuds que ha de tenir aquesta peça per ser equilibrada, i no caure en l'excès per l'afalac ni amb la mancança per cobrir l'expedient. Uns paràgrafs magnífics d'en Calls.

Pel que fa als relats, no ho desvetllaré tot perquè la majoria juguen amb l'element sorpresa. N'hi ha onze i els temes que s'hi toquen amb mestria són diversos: Defensa pròpia parla de la inutilitat de la violència; El guarda-roba explica de què parlen els abrics mentre són en aquest espai; El plaer de fumar és fantàstic i claustrofòbic, amb el tabac de motiu per desenvolupar l'acció; La casa plena mostra les contradiccions o coincidències que hi pot haver entre realitat i ficció; La plaga és un conte més real del que pugui semblar, amb uns aprofitats i uns passarells com a protagonistes; Més enllà és el meu preferit, una disquisició excel·lent sobre el materialisme, la mort i els diferents paradisos i inferns de les religions monoteistes, desdramatitzant la cosa i amb un toc d'humor surreal realment exquisit; Peticions funestes, relat sobre el preu a pagar per voler més, en aquest cas, la immortalitat; Príncep blau, com diu l'Albert Calls al pròleg, en "clau d'humor negre", parla de l'obesitat i de les relacions impossibles; Sense cobertura, una història inquietant de sirenes, mariners i totes les llegendes que els envolten; Tocata i fuga en re menor BWV 565 és, sota el meu punt de vista, el més hilarant, el que m'ha fet riure amb ganes, un relat que ironitza sobre el sexe, els telèfons mòbils i l'experimentació; finalment, Un passatger més torna a fer reflexions fantàstiques que no desvetllaré aquí.

Recomano Contes quotidians, de Jordi Lopesino, un recull de relats curts que fa pensar, riure i gaudir d'aquesta peça que permet menjar literatura a bocinets per gaudir-ne en quantitat.

3 comments:

Quadern de mots said...

“menjar literatura a bocinets per gaudir-ne en quantitat” només per això, per aquesta excel•lent manera de definir-lo, ja val la pena llegir-lo.
Hauré d’esperar, que les biblioteques de Cabrera i Mataró que són les úniques que el tenen, el tenen exclòs de préstec. Apuntat.

Àlex Vidal Vidal said...

Crec recordar que a un web el vaig veure en venda. Però no recordo quin... sóc un desastre memorístic.

Anonymous said...

Hola,

Molt encertada la ressenya. Jo vaig riure molt amb els contes d'en Jordi.

Si voleu, em sembla que corren unparell d'exemplars a "Llibre Viu"
http://www.llibreviu.org/consulta.htm
Jo el vaig agafar d'allà.

Mònica Ruiz