'Donde nadie te encuentre'; Alicia Giménez Bartlett; 2011 (Premio Nadal 2011). La novel·la del maqui hermafrodita

La Pastora l'any 1939, encara com a dona

Amb aquesta novel·la no seré imparcial, m'és impossible i el motiu és que l'acció està ambientada a la terra dels meus orígens, el Maestrat, els Ports i el Montsià, i construïda sobre històries verídiques, més o menys, que vaig escoltar a la meva infantesa. Anem a pams.

Donde nadie te encuentre, premi Nadal 2011, és una novel·la basada en fets reals protagonitzats per un personatge peculiar, inquietant i misteriós anomenat La Pastora o Teresot, un maqui (o una maqui) que va recórrer les inhòspites muntanyes de la Catalunya més meridional i el nord de Castelló. La Pastora, que va néixer a Vallibona el 1917 com a Teresa i va morir a Olocau el 2004 com a Florencio Pla Meseguer, és una de les figures més emblemàtiques de l'Espanya de la lluita antifranquista, del Maquis, un home a qui els seus pares van registrar com a nena per por a vergonyes i burles a causa d'una malformació als genitals. Una persona que durant els primers anys de la seva vida es va sentir dona i va actuar com a tal i que a partir de la seva entrada al Maquis va trobar-se a sí mateix, adonant-se de la seva masculinitat en una organització on ningú li va preguntar mai què era, sino què se sentia.

Portada del Premi Nadal 2011

A la premsa franquista, Teresot va tenir fama de violenta, sanguinària i despietada i durant la seva estada al Maquis va assaltar multiud de masos de les comarques del Maestrat, els Ports, la Tinença de Benifassà i el Montsià. La van acusar de 29 morts (no en van poder provar cap ni una) i va escapolir-se una vegada i una altra de la Guàrdia Civil, que l'empaitava per les serres i els barrancs d'aquella terra salvatge.

Donde nadie te encuentre explica la cerca de La Pastora que fan un periodista de La Vanguardia nascut al Maestrat (Càlig) i resident a Barcelona, i un psiquiatra francès que ha llegit el que el primer ha escrit sobre el personatge i que ha quedat tan fascinat per la potència de la història, que vol entrevistar-se amb Teresot per conèixer la seva psicologia violenta i agressiva. Els dos protagonistes recorren el Montsià, el Maestrat i els Ports, des de La Sènia, passant per Xert, Catí i Morella, buscant testimonis que hagin vist o parlat amb la Pastora, algú que els pugui apropar a la bandolera.

Periodista i psiquiatra formen una parella clàssica en la ficció, heterogènia, éssent l'un el contrapunt de l'altre, el primer un cínic, puter i alcohòlic i el segon un gentleman ortodox en la seva ciència i pare de família exemplar. Però el viatge els canviarà als dos, que veuran trontollar els seus esquemes a causa d'una terra que els anirà absorbint, abduint, penetrant a les entranyes, com el cerç que fueteja les oliveres mil·lenàries.

La Pastora quan el van detenir, el 1960

Alicia Giménez Bartlett és la creadora del personatge de Petra Delicado, a la qual ha fet protagonista d'una sèrie de novel·les. Però en aquest cas va descobrir el mite de la Pastora, de la qual n'havia sentit a parlar de petita, com jo, quan el meu pare m'explicava les aventures de Teresot, una dona que semblava un home de tanta força com tenia, i que tendia als robatoris i la violència per les muntanyes de la Tinença. Aquestes històries sempre alimentaven el dubte de si la Pastora era realment una dona, un home, o un hermafrodita, ingredients fonamentals per a la seva llegenda. L'autora s'ha basat en un estudi biogràfic exhaustiu de Teresa/Florencio Pla Meseguer titulat La Pastora. Del monte al mito, i que signa José Calvo Segarra, i del qual parlaré en aquest bloc més endavant.

En definitiva, la novel·la de Giménez Bartlett, malgrat que en alguns moments cau en la reiteració d'elements en la construcció de la trama, ens apropa des de la ficció a un personatge real, un dels més enigmàtics i apassionants de la postguerra, l'home que va haver de ser dona i que, quan va poder ser home, ja era un fugitiu, un drama humà vestit de mite.